Segur que alguna vegada has fet el típic comentari “ Això no ho veu ningú” sobre un programa de televisió que detestes i que penses, qui és el raret que mira això?.
Però després ve un altre i et diu,” No a tothom li agrada el mateix que a tu”. I no li falta raó.
Perquè no totes les persones som iguals; ens definim per les nostres circumstàncies, entorn i experiències viscudes. Tot això fa que cadascú sigui diferent a l’altre.

Per això, quan ens llancem a idear una estratègia de Social Media hem de tenir en compte aquest aspecte.
Hem de saber a qui ens dirigim perquè els nostres continguts resultin interessants al lector.

Per conèixer molt bé què és el que li agrada o vol llegir el nostre públic objectiu, us volem ensenyar una eina molt útil que us ajudarà a conèixer el vostre client: el Mapa d’empatia.

Què es el Mapa d’Empatia?

 

El Mapa d’Empatia és una eina que t’ajudarà a crear un perfil del teu client d’una forma molt senzilla i simple.

 

Et deus preguntar què te d’especial?. Bàsicament t’ajuda a posar-te en la pell d’un client/lector. En termes tècnics, t’ajuda a empatitzar-hi, conèixer-ne l’entorn, les seves aspiracions, preocupacions i rutines diàries.

 

Probablement ara estareu pensant que us resulta molt difícil o que vosaltres ja sabeu què li agrada al vostre públic. En tot cas sempre està bé dur a terme aquesta pràctica perquè d’aquesta manera sempre et donarà informació addicional.

 

A continuació pots veure com és un Mapa d’Empatia.

El funcionament és molt senzill. El mapa s’estructura en sis blocs de preguntes:

 

Què veu?

 

En aquesta part hauríeu d’escriure com és l’entorn del vostre client, quines persones són importants en la seva vida: mare, xicot/a, amics, a quines ofertes està exposat i a quins problemes s’enfronta.

 

Què sent?

 

Es tracta d’escriure què sent el client en el seu entorn, què li diuen el seus amics i família, què sent en el seu entorn professional, a qui presta atenció o qui és el seu suport per a prendre una decisió, si es deixa aconsellar o per contra és dels que no es deixen influir i prenen decisions per si sols.

 

Què pensa i sent realment?

 

Potser aquesta sigui la part una mica més complexa. Es tracta d’intentar conèixer què hi ha en la ment del teu client.

Aquí es requereix un exercici d’empatia 100%. Cal deixar de costat el teu jo, i posar-se en el lloc de l’altre per complet. Si vols, per tal de ser més empàtic pots vestir-te com el teu client . Cadascú amb la seva tècnica per poder posar-se en el lloc del altre.

Has de conèixer els aspectes que realment li importen, els factors motivadors, per exemple, aconseguir un ascens per guanyar més diners o per contra treballar sense estrès i a gust. Quins somnis i aspiracions té i quines són les seves preocupacions.

 

Què diu i fa?

 

Imagina què diria o faria el teu client en públic. Com es comporta en públic, si li agrada parlar com a ningú o per contra és tímid i observador.

 

Què el frustra?

 

Aquí és tracta de pensar què és el que preocupa al teu client, per exemple, quedar-se sense feina, no tenir prou diners per cobrir les despeses o el canvi climàtic.

Quins obstacles troba en el seu camí per aconseguir els seus objectius, com per exemple, no tenir tanta influencia com el Leo Dicaprio per conscienciar la gent que el canvi climàtic és real i està passant.

 

Què el motiva?

 

Pensa en les principals inquietuds i motivacions del teu client. Quins són els èxits que vol aconseguir, com ho mesura, si per a ell l’èxit és triomfar en la seva carrera o per contra és tenir les habilitats de l’home de Bricomania. Aquí dependrà de com l’hem definit anteriorment.

 

Totes aquestes preguntes ens ajudaran a conèixer molt bé el nostre públic, quins continguts li resulten atractius, en quines xarxes hauríem de difondre’ls- Pot ser que el nostre públic sigui més un usuari de Facebook que de Twitter, aleshores no tindria sentit tenir un canal de Twitter si el nostre target no està allà i finalment, millorar la relació amb ells.

 

Requereix el seu temps per fer-ho bé, però una vegada fet, veureu com ha valgut la pena, perquè ja no tindreu aquests blancs creatius de no saber sobre què escriure que els pugui resultar interessant.

Us animem que dugueu a terme aquesta pràctica i ens n’expliqueu els resultats.

A empatitzar, que ja toca!