Segurament us deu haver passat més d’un milió de vegades que quan entreu a una web, us apareix una finestra emergent demanant-vos si accepteu o no les cookies. Les acceptem sense dubtar i així poder continuar amb la nostra cerca.

Però, què estem acceptant? Cookies? Cookies vol dir galetes en anglès, però segurament la polisèmia té un paper important aquí: ha de voler dir alguna cosa més.

La veritat és que, quan naveguem per la xarxa, acceptem que es descarregui un arxiu al nostre dispositiu (cookie).
Un exemple fàcil i de funció molt comuna de les cookies és la d’identificar-nos quan entrem en una pàgina però sense contenir informació “confidencial”. És a dir, guarda les teves dades i així quan tornem a entrar a la mateixa pàgina no has de repetir-les però, en principi, informació com el teu DNI no es mantenen. És un “no tancar sessió”.
Vegem-ho en un exemple: quan accedim al nostre compte en alguna xarxa social, com Facebook o Twitter, descarreguem una cookie al nostre ordinador/mòbil/tablet. Així, segons el teu compte –els teus gustos, sobretot- la pàgina web sabrà quina informació ensenyar-te.
Quan donem permís a la xarxa social, encara que tanquem la nostra sessió en el dispositiu, les cookies seguiran presents igualment. I una vegada tornem iniciar sessió en aquesta xarxa social, ens connectarem directament al nostre compte ja que les cookies hauran “enviat” aquesta informació.
No obstant això, les cookies també tenen una funció digna d’FBI, segueixen els nostres passos a la web. És a dir, amb la finalitat d’ajudar al propietari d’una web, les cookies proporcionen informació de tots els usuaris d’aquesta web, i així milloren els seus sistemes i n’adeqüen la demanda.
Així que, quan llegim “accepto la política de cookies”, sabem que el que estem fent és acceptar les condicions en les quals la pàgina web utilitza i gestiona informació. Atenció! No tot està permès. Nosaltres com a usuaris estem protegits sota la “Llei de cookies” que sanciona tota web que faci ús il·lícit de la nostra informació o no esmenti les seves finalitats en la política que acceptem.

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Anglès Americà, Espanyol Europeu y Francès.

Si et pares a pensar, quan estàs descontent amb una marca, on et queixes? Truques al telèfon d’atenció al consumidor? Aquest que comença per 902 i que per posar una reclamació has d’esperar 5 minuts escoltant la típica música d’ascensor? No ens enganyem, ara la pràctica comuna és deixar un comentari a Facebook o Twitter -i aquí volem mostrar la nostra solidaritat amb tots els Community Managers del món. No esteu sols!

És fins i tot molt probable que només ens recordem de la pàgina de Facebook de l’empresa o marca en qüestió quan estiguem descontents i vulguem deixar un comentari negatiu.
Deixem missatges a Facebook o Twitter perquè volem que tothom conegui el nostre sentiment. Comparar si hi ha més gent amb la mateixa opinió.

Crear una comunitat d’acord amb una experiència o sentiment amb una marca o empresa, encara que sigui dolent. A més de donar més visibilitat a la nostra queixa. Sembla que fins i tot et fan més cas. Siguem sincers, quan es tracta de queixar-nos, 5 sumen més que 1.

Continue reading…

Recordeu quan pagàvem per cada SMS que enviàvem? Ens ho havíem de pensar dos cops abans de enviar-lo. Ara no; ara, per sort hi ha el WhatsApp. A dia d’avui no concebem el nostre dia a dia sense ell.

Amb mil milions d’usuaris, és una de les xarxes socials més consolidada i amb més potencial.

Les més compromeses converses passen aquí. Es desvetllen secrets, s’envien fotos prohibides, s’expliquen acudits que mai t’atreviries a publicar a Twitter sota el teu nom. Però a WhatsApp estàs EN CONFIANÇA. Aquesta és la seva clau.

Tot depèn de la confiança que tinguis en el receptor del missatge o del col·lectiu de receptors del missatge. I fins fa ben poc també depenia una mica de si la CIA, la Interpol o el Tribunal Suprem decidien furgar en el teu historial de WhatsApp.

Per sort, recentment despertàvem amb la notícia que Whatsapp ha incorporat l’encriptació de missatges “end to end” (d’extrem a extrem) en la seva última actualització.

Continue reading…

Fa uns dies ens vàrem despertar amb la notícia que Instagram incorporava un nou algoritme.

Oh, no! Un altra actualització que posarà panxa per amunt el meu compte?

Què significa exactament la incorporació d’aquest algoritme?

La nova incorporació d’aquest algoritme afecta la forma en què s’organitza el news feed.

Fins ara s’organitzava de manera cronològica. Quan obries Instagram, el que veies eren les últimes publicacions de la gent a qui segueixes. Ara, amb la incorporació d’aquest nou algoritme, la història canvia.

En poques paraules: seguirà el mateix camí que Facebook.

Continue reading…